Les persones menors d'edat dins el col·lectiu autista passen la meitat del seu temps amb la seva família i l'altra meitat en entorn escolar.
Les persones adultes poden seguir rebent suport del seu entorn, però també necessiten apoderar-se per aconseguir la pròpia autodeterminació.
Aquest enfocament en la pròpia persona i les seves famílies està essent, cada cop més, una demanda en els programes d'intervenció.
En aquesta xerrada coneixerem els enfocaments centrats en les famílies, l'apoderament centrat en la persona, així com la importància de dotar d'eines als seus entorns més propers.
Donarem a conèixer l'estructura d'un programa centrat en l'apoderament i compartirem experiències.
____
Las personas menores de edad dentro del colectivo autista pasan la mitad de su tiempo con su familia y la otra mitad en entorno escolar.
Las personas adultas pueden seguir recibiendo apoyo de su entorno, pero también necesitan empoderarse para conseguir la propia autodeterminación.
Este enfoque en la propia persona y sus familias está siendo, cada vez más, una demanda en los programas de intervención.
En esta charla conoceremos los enfoques centrados en las familias, el empoderamiento centrado la persona, así como la importancia de dotar de herramientas a sus entornos más próximos.
Daremos a conocer la estructura de un programa centrado en el empoderamiento y compartiremos experiencias.
En referència a les persones dins l’espectre autista i les seves famílies, crec que estan augmentant sentiments d’autodeterminació i apoderament, i per tant crec que el futur de la intervenció va en aquestes línies, allunyant-se del model mèdic actual. Això també està molt relacionat amb l’augment a l’accés a la informació que el col·lectiu té, sobretot a nivell de xarxes socials: hi ha una comunitat esplèndida de famílies i persones amb autisme reivindicant els seus drets, fomentant l’ajuda mútua i l’intercanvi d’informació, demanant que se les escolti.
Un dels meus objectius és identificar i poder proposar accions per cobrir tant les necessitats del col·lectiu en sí i les seves famílies, com les necessitats de les entitats. El fet d’haver col·laborat amb entitats que ofereixen diferents serveis em permet tenir una idea clara de com poden ser aquestes necessitats, ja sigui en la infantesa com en l’edat adulta, a nivell escolar o laboral. Així mateix tinc una perspectiva antagonista però alhora equilibrada: per una part, aquesta perspectiva pot se força “mèdica”, per la meva formació, però també molt “social i neurodivergent” després d’anys acompanyant i escoltant a les persones del col·lectiu, les seves famílies i les diferents entitats de les que formen part.
És un plaer poder formar part del projecte TEAEduca.
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar tu experiencia y nuestros servicios, analizando la navegación en nuestro sitio web. Si continuas navegante consideraremos que aceptas su uso. Puedes obtener más información en nuestra Política de cookies.
