En referència a les persones dins l’espectre autista i les seves famílies, crec que estan augmentant sentiments d’autodeterminació i apoderament, i per tant crec que el futur de la intervenció va en aquestes línies, allunyant-se del model mèdic actual. Això també està molt relacionat amb l’augment a l’accés a la informació que el col·lectiu té, sobretot a nivell de xarxes socials: hi ha una comunitat esplèndida de famílies i persones amb autisme reivindicant els seus drets, fomentant l’ajuda mútua i l’intercanvi d’informació, demanant que se les escolti.

Un dels meus objectius és identificar i poder proposar accions per cobrir tant les necessitats del col·lectiu en sí i les seves famílies, com les necessitats de les entitats. El fet d’haver col·laborat amb entitats que ofereixen diferents serveis em permet tenir una idea clara de com poden ser aquestes necessitats, ja sigui en la infantesa com en l’edat adulta, a nivell escolar o laboral. Així mateix tinc una perspectiva antagonista però alhora equilibrada: per una part, aquesta perspectiva pot se força “mèdica”, per la meva formació, però també molt “social i neurodivergent” després d’anys acompanyant i escoltant a les persones del col·lectiu, les seves famílies i les diferents entitats de les que formen part.

És un plaer poder formar part del projecte TEAEduca.